Aquesta és la història dels tres Joans. Tots tres diuen ser independentistes, i diuen negar-se a entendre's amb ningú que no faci passar la seva. Els tres Joans són homes de pedra picada: durs, contundents i ferms. Els tres Joans volen ser l'hereu, el redemptor, el salvador de la pàtria. Els tres Joans volen encabir sota la seva senya la resta de catalans, perquè tots tres són el bo, la bona opció, la que portarà Catalunya a la llibertat. Els tres Joans volen el millor pel seu país, tots tres tenen darrera seu la majoria de la ciutadania de Catalunya. Els tres Joans tenen com a prioritat encetar la independència, al marge d'interessos i necessitats personals. Però cap dels tres Joans no s'és amic. Cap d'ells no s'agrada. I al final els tres Joans acabaran regalant els escons del "parlament de fireta" a persones que no s'estimen el país. Per això no votaré cap Joan. I no perquè no m'agradi el que pensen, sinò perquè crec que el meu país no necessita putxinelis que proclamin una cosa de dia i de nit no recordin ni com es diuen. I clar, com que no es parlen, no ho podran recordar fins l'altre matí.
Imatge: Absolut Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!