Amb aquesta carta no vull pretendre ser la veu de ningú sinó que vull transmetre la meva profunda preocupació pel futur de Catalunya.
Com a jove se m'acaben les opcions. El 40% dels meus companys de generació està sense feina. D'aquests, ni de bon tros la majoria NI volen estudiar NI volen treballar, sinó que simplement els ha tocat pagar els plats trencats. Jo mateix em pregunto si hauré de convèncer-me que això d'estudiar és un sensesentit. Com pot ser que si vols treballar en recerca estiguis obligat a cobrar beques que no arriben al sou base (i en queden bastant lluny) fins a la trentena?, i que t'obliguen no ja a no poder emancipar-te sinó que a més fan que la teva expectativa de futur es trobi molt per sota de persones infinitament menys qualificades que tu? Això és manca d'excel·lència en el sistema! Així, qualsevol amb dos dits de front marxarà de Catalunya buscant una vida millor! Serem la generació dels emigrants doctorats…
El talent de casa nostra se'n va i mentrestant nosaltres ens centrem a convalidar titulats estrangers, omplir els nostres hospitals amb metges d'importació privant joves d'excel·lent formació, amb vocació i empenta, a fer realitat el seu somni de servir la societat.
Mentrestant, el govern volia subvencionar quatre galifardeus per un plat de llenties. M'avergonyeix quan es promociona la vagància, l'apatia i la manca d'il·lusió. Nosaltres volem poder créixer a Catalunya i fer-ho com a catalans. No puc deixar de sentir una immensa tristesa quan un dels meus companys marxa a l'estranger a estudiar o a treballar sense ànim de retornar algun dia. Així, ens empobrim com a nació. Al capdavall la nació és la persona i de les persones depèn que un dia Catalunya pugui tornar a ser rica, plena i sobirana. Sense el talent, sense l'empenta i la tenacitat dels joves que un dia serem Catalunya no quedarà res per què lluitar, tindrem un tros de terra sense ànima i el que no han aconseguit segles de violència i negació de la nostra identitat s'aconseguirà per la dissolució del temps i la manca de valors i referents.
Mentrestant, el govern volia subvencionar quatre galifardeus per un plat de llenties. M'avergonyeix quan es promociona la vagància, l'apatia i la manca d'il·lusió. Nosaltres volem poder créixer a Catalunya i fer-ho com a catalans. No puc deixar de sentir una immensa tristesa quan un dels meus companys marxa a l'estranger a estudiar o a treballar sense ànim de retornar algun dia. Així, ens empobrim com a nació. Al capdavall la nació és la persona i de les persones depèn que un dia Catalunya pugui tornar a ser rica, plena i sobirana. Sense el talent, sense l'empenta i la tenacitat dels joves que un dia serem Catalunya no quedarà res per què lluitar, tindrem un tros de terra sense ànima i el que no han aconseguit segles de violència i negació de la nostra identitat s'aconseguirà per la dissolució del temps i la manca de valors i referents.
Els joves necessitem que no se'ns vegi com el problema, sinó com la solució. Cal que recuperem l'empenta i la voluntat de ser que, a consciència, discretament però de manera implacable, ens han volgut negar.
Cordialment,
Jordi
Article publicat a El Punt el dia 1 de desembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!