Fins aquesta setmana no he sabut que corría per les places dels pobles de les espanyes un animal "llegendari". Això és el que diuen, almenys... El cas és que l'anomenat "Toro Ratón", al qual califiquen com el més "intel·ligent i sanguinari" d'aquestes bèsties, és un bé molt preuat. El motiu? Ja s'ha cobrat tres vides per a la distracció de molts pobles que estaven de festa major i, incomprensiblement, per aquest motiu, el caché de l'animal ha pujat com l'escuma. Es veu que s'arriben a pagar 10.000 € per una "actuació" -si d'envestir la gent a cops de banya i, de tant en tant, matar-ne algun se'n pot dir així-.
Fa temps que no entenc moltes festes relacionades amb els toros. M'hi esforço i intento respectar les tradicions. Però crec que això és anar més enllà.
Aquestes morts no són accidents. La gent paga el doble i el triple del que és "habitual" per veure si el brau matarà algú aquella tarda. No són accidents. Saben que la bèstia és perillosa, innocentment perillosa, i per això la reclamen amb fervor religiós.
La pregunta que em faig és perquè quan, per exemple, un gos ataca una persona pel carrer i la mossega, automàticament acaba essent sacrificat? Perquè el seu propietari, que moltes vegades no ha tingut res a veure amb el creuament de cables del seu animal, acaba imputat pel jutge? I mentrestant, el toro Ratón segueix essent aclamat, el seu propietari se segueix fent d'or -"me ha tocado una lotería", deia- i, és qüestió de temps, segueix matant pobres desgraciats que se li posen al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!