No hauria de passar desapercebuda la
tossuderia del Govern espanyol a les principals tribunes del Món Occidental.
Els darrers pressupostos, que sobre el paper compleixen les xifres dictades des
de Frankfurt quant a dèficit públic –amb un topall de 5,2% del PIB-, poden
semblar una broma de mal gust.
A tall d’exemple podem indignar-nos pel
que sembla un balafiament en tota regla d’uns recursos públics que, ens agradi
o no, ens gestiona l’executiu des de Madrid. A tall d’anècdota tenim que es
destinen més diners a la Casa Reial (8,2 milions d’euros d’assignació directa)
que a les Rodalies de Catalunya (escassos 8 milions d’euros) o que es destinen
un 70% de la inversió en infraestructures a l’AVE a Galícia i a l’Atlàntic
(Euskadi i ramals a Astúries i Cantàbria) mentre que l’Eix Mediterrani –que,
recordem, és l’únic realment rendible econòmicament- queda pràcticament
congelat, amb l’aturada de les connexions al Port de Barcelona, a la N-II a
Girona (quanta gent més s’hi ha de matar per fer-hi quelcom?) i en
infraestructures ferroviàries a Catalunya i el País Valencià.
