No hauria de passar desapercebuda la
tossuderia del Govern espanyol a les principals tribunes del Món Occidental.
Els darrers pressupostos, que sobre el paper compleixen les xifres dictades des
de Frankfurt quant a dèficit públic –amb un topall de 5,2% del PIB-, poden
semblar una broma de mal gust.
A tall d’exemple podem indignar-nos pel
que sembla un balafiament en tota regla d’uns recursos públics que, ens agradi
o no, ens gestiona l’executiu des de Madrid. A tall d’anècdota tenim que es
destinen més diners a la Casa Reial (8,2 milions d’euros d’assignació directa)
que a les Rodalies de Catalunya (escassos 8 milions d’euros) o que es destinen
un 70% de la inversió en infraestructures a l’AVE a Galícia i a l’Atlàntic
(Euskadi i ramals a Astúries i Cantàbria) mentre que l’Eix Mediterrani –que,
recordem, és l’únic realment rendible econòmicament- queda pràcticament
congelat, amb l’aturada de les connexions al Port de Barcelona, a la N-II a
Girona (quanta gent més s’hi ha de matar per fer-hi quelcom?) i en
infraestructures ferroviàries a Catalunya i el País Valencià.
No entrarem a parlar de les trampes
comptables que fan centrifugant el dèficit (els deutes amb Catalunya els
imputen com a dèficit de Catalunya i no com a deute de l’Estat). Tampoc que
Catalunya és la “Comunitat Autònoma” que pateix una retallada major de la
inversió (-44%). Són figues d’un altre paner.
Europa hauria d’adonar-se que no només la
xifra importa. L’austeritat és una via, però cal posar la vista sobre en què
s’inverteix per començar a créixer. Espanya, recordem-ho, és el segon país amb
més quilometres d’alta velocitat del món. Només ho supera el Gegant Xinès. La
doctrina d’Aznar, fervorosament continuada pel govern socialista de Zapatero,
d’articular Espanya entorn d’unes infraestructures que centrin Madrid com a
únic node de l’Estat s’imposa a la racionalitat econòmica. Què hi fa,
l’eficiència, quan et cal eliminar la diferència?
Però aquesta voluntat d’arraconar el
Corredor Mediterrani i d’altra banda entestar-se a perforar els Pirineus amb un
túnel de 41,7 km (dels quals
la meitat hauria de perforar França) té una lectura més clara. Mireu un mapa de
trens. Espanya connecta amb Europa per dos punts: a l’Atlàntic, per Baiona i
Hendaia (Euskadi) i per Portbou, al Mediterrani. L’aposta per la Travessia Central
dels Pirineus no és quelcom quixotesc. Hi ha veus que diuen que a Madrid ja es
treballa amb la hipòtesi d’una Catalunya independent. En aquest -per ara- supòsit, les connexions
d’Espanya amb Europa estarien clarament condicionades. I a Madrid, dependre de
Catalunya, els treu la son.
Disculpeu el mapa. La font (railplus.com) no sap
que Gerona es diu Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!