Aquest cap de setmana, el poble d'Arenys de Munt ha posat sobre la taula i en boca de tots molt més que una paraula: la independència. La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. La independència és l'autogovern d'una nació, país, estat o dels seus residents i la població, o alguna part de la mateixa que, en general, fan l'exercici de la sobirania. Queda clar, doncs, que per poder arribar a l'estat d'independència abans hem d'estar sotmesos a una situació de submissió que massa sovint deriva en una situació de parasitisme o, en termes polítics, d'espoli.
La independència, com indiquen nombrosos sociòlegs, passa per diverses fases. En un primer moment, s'inicia com un moviment minoritari, outsiders dins el panorama social de la nació. Poc a poc, aquest moviment va abandonant l'arraconament i es va popularitzant en més segments de la població que veuen com la seva identitat està tractada injustament mal classificada en una organització político-geogràfica errònia. Aquesta fase, no sense dificultat, dóna lloc a un abandonament de l'abanderament d'independència per forces polítiques i transcendeix cap a un arrelament de l'independentisme en la societat civil. Aquest pas permet que l'independentisme abandoni l'estancament en les raons històriques i potenciï l'exercici de reflexió en estaments socials no propers a l'independentisme per raó cultural (llegeixi's immigració de primera o segona generació, col·lectius no-nacionalistes...) per tal que vegin en la independència una via d'incrementar les condicions socials, econòmiques i de rol polític. En altres paraules, d'exercici d'autogovern en el sentit estricte de la paraula. És el que sovint s'anomena independentisme pragmàtic. Arribada aquesta fase, la consciència de l'independentisme com una utopia perd el sentit i s'obre la porta a que una majoria àmplia i transversal de la societat se sumi al projecte independentista, fet imprescindible per avançar cap a l'autodeterminació. És en el camí cap aquest darrer pas en el que ens trobem a Catalunya.
La consulta d'Arenys de Munt és cert que ha resultat un acte simbòlic, sense validesa jurídica en el marc legal espanyol, però estic convençut que aquí no acabava la seva funció. Recordem que la Constitució Espanyola (marc legal) no només no ampara el dret a l'autodereminació (recollit en diferents documents de les Nacions Unides) sinó que el prohibeix explícitament. Hem d'oblidar-nos d'aquest marc jurídic i exercir la voluntat del Poble Català quan sigui el moment. Un cop més, els Arenyencs ens han acostat aquesta possibilitat i han enfonsat de nou l'utopisme que emmanillava la independència fent que aquesta navegui amb bon rumb cap a un futur lliure i pròsper per Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!