Cerca contraforts...

dissabte, 19 de setembre de 2009

Carta de Pau Romeva al President Companya de 7 de febrer de 1939

Pau Romeva, diputat d´Unió Democràtica al Parlament català, marxà a l´exili. El dia 7de febrer va enviar aquesta carta al President Companys:

Excm. Sr. Lluís Companys,
President de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut Sr. President,

No crec que us puguin oferir dubtes ni la meva actitud de lleialtat a les institucions autonòmiques ni les meves conviccions catalanistes democràtiques i liberals que m’han portat a compartir l’exili amb tants d´altres catalans, malgrat la meva disconformitat, oportunament exterioritzada, amb la política seguida des del Govern de la Generalitat. Es aquesta mateixa lleialtat i són aquestes mateixes conviccions les que em menen a adreçar-vos aquesta lletra en el contingut de la qual us prego que no vulgueu veure expressat cap sentiment de desviament personal –que no existeix ni ha existit mai- sinó solament el desig de fer a cada moment allò que, en consciència, em demana l’interès suprem de la meva Pàtria.

La situació present d ela nostra terra, caiguda materialment sota el jou de l’invasor –no voldria haver de dir lliurada a l’enemic amb clara intervenció política per part del Govern de la República- obliga a tots els catalans que no es resignen a donar per perduda la causa de Catalunya a iniciar des d’aquest mateix moment una acció que creï i valoritzi per al futur una unanimitat patriòtica, arma eficient perquè Catalunya pugui encara treure profit de contingències possibles en el joc dels interessos europeus.

Per a impulsar i presidir aquesta acció constitueix un destorb insuperable haver dirigit o participat en la política revolucionària i anticonstitucional que ha imperat a Catalunya a partir del 19 de juliol del 1936. No ignoreu com aquesta política ha estat perjudicial al crèdit de Catalunya. Jo i els meus amics polítics us n´havem fet arribar referències de fonts estrangeres i hem estat esperant i hem treballat per obtenir una rectificació que, si no hagués pogut evitar –cosa impossible de dir ara- la desfeta material, hauria pogut arribar a temps de deixar en bon lloc el nom de la nostra terra.

Ara és el bon nom de Catalunya la primera cosa que caldrà refer. Per això precisa que Catalunya en aquesta etapa que comença , sigui representada i defensada per persona o persones no compromeses moral ni materialment en actes de govern durant la guerra; persones capaces de reunir a llur entorn els catalans de tota mena de pensar que encara estimin Catalunya en una concentració apta per absorbir també més tard aquells que, ferits o vexats ahir pels fets revolucionaris, hauran de caure fatalment demà en el desencís del règim polític que naixerà de la victòria militar, persones, a més, que puguin inspirar confiança als governants i a les masses generals d’opinió dels països que ens acullin i des d’on s’hagi de desenvolupar l´obra de què us parlo.

Impossibilitat per les circumstàncies tot joc normal de la institució parlamentària i sense renovació possible al extingir-se pròximament –i en virtut de l’acord del Parlament en què aquest prorrogava la seva vida – el mandat dels diputats, així mateix com el vostre, a Vós escau encara de deixar el camí obert perquè això que jo suggereixo pugi esdevenir una realitat immediata. És una responsabilitat sobre la qual no vull insistir perquè la vostra clara intel•ligència i el vostre patriotisme –n’estic segur- us la faran veure prou, com us faran veure la decisió a prendre en bé de Catalunya.

Només em resta dir-vos que en aquesta hora dolorosa podeu comptar com sempre amb l’afecte personal del vostre s. i amic,

Pau Romeva
Diputat al Parlament de Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!