Cerca contraforts...

dijous, 24 de setembre de 2009

Reflexió sobre la meva generació


Ahir vaig ser al Fòrum. Sé de sobres què busca la gent en festes com aquestes i no pretenc fer una crítica pueril de tot plegat, però potser per la vivència del moment i perquè a diferència de molts anava sobri completament (l’autocontrol el perdré amb la dignitat), potser simplement per cavil·lacions a l’aire del mar barceloní, el món em va caure als peus.
M’adono que la meva generació té un problema greu. La meva generació, aquesta que com he dit sovint és la més ben preparada de la història, llegida i culta per fonament, també és la que més s’ha aïllat de la societat en sí mateixa. És una generació impersonal, incapaç de tractar en persona amb persones com persones. I el paradigma el vaig constatar ahir a la Zona Fòrum, on 25.000 de les 30.000 persones que es deixaven portar pel so de la música electrónica, havien trobat refugi en una agressivitat manifesta i en un consum exagerat d’alcohol i substàncies diverses amb l’únic ànim de la diversió.
Però no és la diversió, en la meva opinió, que buscaven: és una via que porti a l’aïllament, a la despreocupació pornogràfica que personifica el tansemenfotisme que fa anys es va allotjar entre nosaltres i que ara s’ha convertit en un lema de vida per a molts.
No és una reflexió senzilla ni a l’envà, ja que aquesta és la generació que haurà de tirar del carro. M’espanta pensar si és la societat que ha fet malbé l’home, o és que aquest realment és lasciu, egoista, ociós i salvatge per naturalesa.
Estic trist d’haver d’observar tot el que he explicat i un cop més em refermo en la pregunta de si realment són aquests motius que ens tenen amarrats a una crisi que trascendeix el diner i s’acosta a raons més fonamentals, de ment i de cor, en definitiva: de valors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!