L'estelada neix com la coneixem avui l'any 1918 de la mà de les joventuts d'Unió Catalanista, membres del Comitè Pro Catalunya del qual era president Vicenç Albert Ballester, considerat pare de l'estelada moderna. Val a dir que la senyera estelada ja va existir com a emblema dels catalans voluntaris de la Gran Guerra agrupats en el Comitè de Germanor, una estelada blava romboïdal amb l'estel centrat a la senyera. Aquesta coloració és també la que es va utilitzar en el seu origen.
Segons els seus creadors, l'estelada surt de la voluntat de crear un símbol potent i de referència de catalanisme radical, que és en aquella època que comença a plantejar-se de manera estesa les aspiracions independentistes. Aquesta estelada és recollida per primera vegada en un butlletí militar americà, l'Intransigent, i apareix donant suport a un dels dirigents de Rif revoltats contra l'ocupació espanyola. Tot i així, la seva aparició més colpidora fou durant la proclamació de la República Catalana de la mà del President Macià el 14 d'abril de 1931.
"L'estelada" es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.
No trobem referències a l'estelada groga, o més ben dit: roja, fins l'any 1968 en el marc de la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Aquesta recull la voluntat de destacar el projecte socialista-internacionalista, a més d'independentista, del partit incloent l'estel roig com a centre de l'estelada.
També ho feu ERC en la seva reforma d'estatuts del 1986 en els quals es declarà, dit de passada, independentista per primera vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!