Fa un parell de mesos vaig assistir a la presentació que el Cercle Català de Negocis va fer a Palamós. El CCN és una plataforma independentista que pretén agrupar empresaris i homes de negocis, però també estudiosos de l'economia i la fiscalitat en una voluntat de crear un lobby empresarial que treballi i recolzi el procés d'independència. La presentació, per bé que esperada, va resultar esfereïdora. Alhora, però, ens va engrescar en veure que les xifres de la independència resulten engrescadores. Vegem-ho:
Balances fiscals: A grans termes reflecteixen la diferència entre les inversions destinades per l'Estat en un territori i els impostos generats per aquell territori. El càlcul es realitza a partir del flux monetari:
El resultat és revelador. Val a dir que va ser publicat amb recel pel govern espanyol a instàncies de Catalunya. Sorprenentment els mitjans públics (ho deixaré aquí) se'n van fer un ressò més aviat pobre. Aquesta dada repercuteix en el que s'anomena Dèficit Fiscal, el que serien els diners generats per Catalunya i dels que Catalunya deixa de disposar. Actualment se situa, segons fonts oficials del grup de treball per a l'elaboració de les balances fiscals, en un 10,2% del PIB, en altres paraules, en 22.000 milions d'euros. Aquest dèficit fiscal no només queda aquí, sinó que repercuteix en un deteriorament del teixit productiu per bé que aquests diners es resten del valor circulant del territori. Per tant les xifres efectives són molt superiors.
No em posaré en comparacions amb l'Estat Espanyol, ja que el meu anàlisi se centra en Catalunya. Tot i així deixo aquesta taula explicativa:
Amb tot, fent un exercici d'imaginació podem confeccionar un pressupost fictici per una hipotètica Catalunya independent amb els valors exposats. Si s'observa amb deteniment la següent taula queda exemplificat el perquè de la voluntat d'independència:
En total recauen 12.000€ l'any per cada família catalana. Els fets parlen per si sols, i el cas és que en aquest règim d'espoli fiscal Catalunya s'enfonsa, la Generalitat s'endeuta de manera crònica en no poder fer front a les demandes socials en no disposar dels seus propis recursos i el Poble Català s'empobreix.
L'independència, doncs, no és tan sols un fet cultural o de reivindicació històrica sinó que en el nostre cas, inèdit al món, es torna una qüestió de prosperitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!