Si he de ser sincer, l'apujada d'impostos que preveu el Gobierno i que ocupa les portades d'aquests dies em preocupa profundament. No perquè m'hagin d'afectar a mi personalment, sinó perquè fan palesa la ignorància total d'aquest govern de coneixements d'economia bàsica. M'explico:
Aquesta crisi resulta amb una pèrdua d'ingressos de les famílies deguda a l'increment de l'atur i a la pèrdua de liquiditat de les empreses causada per la contracció del crèdit d'un sector financer en problemes per l'increment de la morositat i la manca de liquiditat. Aquesta pèrdua d'ingressos de les famílies, entenent-les en termes econòmics com a unitats d'economia (economies domèstiques) fa que, essent efectiva o no la manca de diners en cada una d'elles, redueixin el seu consum de manera dràstica. Aquesta davallada del consum fa més difícil la supervivència de moltes empreses que a l'hora incrementen l'atur. I el peix es mossega la cua.
Queda clar, doncs, que se sortirà de la crisi quan es doni a les famílies motius i capacitat per consumir.
La renda (Y) es compon de la suma de la inversió (I-b·i, on i és el tipus d'interès), la despesa pública (G), es transferències (Tr, per exemple la deducció dels famosos 400€) i el consum (en funció de la renda disponible, Y, segons C+c·Y) rentant-li a aquest valor els tributs (en funció de la renda disponible en relació de proporcionalitat tY). Per tant, si volem incentivar el consum, l'únic que està contra indicat és reduir la renda disponible de les famílies apujant els impostos (tributs). Primer gran error.
Però això no s'atura aquí, i ara vaig per les mesures populistes dels 400€ i similars. En macroeconomia s'estudia un fenomen anomenat efecte multiplicador. Aquest fenomen diu que si es vol aportar diner (renda) a la societat (famílies) el valor del diner aportat netament tindrà un efecte que es multiplicarà a cada intercanvi comercial. És a dir, si comprem un quilo de patates aquestes hauran sigut comprades per la botiga a un majorista, aquest al seu torn les haurà comprat a un majorista i aquest a una cooperativa que les comprarà al pagès havent-se beneficiat de la compra final tots els anteriors. Així, si realitzem una tranferècia de diners aquesta patirà l'efecte multiplicador a cada nou bescanvi comercial. Ara bé, si en comptes d'una transferència l'administració realitza una inversió (despesa pública) se suma l'escaló de la primera construcció a tota la cadena comercial que també seguiria la transferència i, per tant, s'incrementa la repercussió de la mesura. Per tant, segon gran, gran error (sense tenir en compte l'endeutament a l'envà per l'Estat que va suposar).
Però no queda aquí la cosa. El senyor Zapatero, un bon dia va repassar un conte per a infants que volen saber de macroeonomia i va decidir emprendre, per accident, un pla d'inversió pública anomenat Plan E. Dic per accident perquè la voluntat era rebaixar l'atur i no realitzar despesa pública per incrementar les rendes familiars. Però què passa quan inverteixes una quantitat descomunal de diners en arreglar voreres de totes les ciutats, vil·les, pobles, veïnats i llogarrets del país? Doncs que pel mateix preu podries dur a terme una obra amb autèntica repercussió econòmica com una autopista, un port, una línia de tren o vint hospitals. I tercer gran error.
Per tant, queda clar que Zapatero viu a curt termini, com tan critica ell l'economia financer a curt termini de brokers i banquers. Actua encegat per les dades incomprensibles per a ell i preocupat, únicament, per conservar l'aparença amable i propera a les classes obreres que l'han mantingut al poder tots aquests anys. Cal tenir present, però, que amb cada gran error hi perdem tots, ja que com he explicat, l'efecte final sempre recau en la renda de les famílies: cada un de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!