Mai podria haver pensat que una classe de Química i Enginyeria de Proteïnes pogués haver-me plantejat una reflexió sobre la vida. Pels profans de la química apuntaré que una molècula basada en el carboni pot tenir varies quiralitats o imatges especulars tot i tenir els mateixos àtoms. Aquesta quiralitat en defineix el caràcter i pot distingir una substància beneficiosa d'una de letal. El limonè, per exemple, només donarà gust de llimona al iogurt si es presenta amb una de les dues imatges especulars.
El Dr. Josep Vendrell, el nostre professor, ens explicava que en la naturalesa, en la vida o en el nostre propi cos només existeixen aminoàcids amb una determinada quiralitat, els D-aminoàcids. Això, però, era així per un caprici de l'atzar, per una jugada de daus divina que havia decidit que serien aquests i no els L-aminoàcids els que conformarien la vida.
Què passaria si el món hagués decidit funcionar amb les imatges especulars de totes aquestes molècules? Seria el món al revés. Potser avui viuríem una època de prosperitat sense comparació. No hi hauria ni fam ni penúries i Catalunya seria un estat independent més de l'ordre mundial. Karpov guanyaria Kasparov, podríem passejar de nit per Barcelona i l'Internet Explorer seria on és ara el Netscape. De ben segur Montilla no seria president i el Tripartit seria propi de la política ficció. No es tractaria de caminar amb les mans i pentinar-nos amb els peus sinó que tot plegat seria el que la mà dreta és de la mà esquerra: un món al revés.
Potser, al final, ens hagués sortit a compte escollir els L-aminoàcids i deixar-nos d'atzars. I és que ben mirat, l'atzar no és adequat per governar allò terrenal. Ningú amb tres dits de seny deixaria a l'atzar la cartera o les seves decisions... ningú?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!