Cerca contraforts...

dimecres, 9 de desembre del 2009

Una política de dos eixos


M'estic començant a acostumar a veure com la gent se sorprèn en saber que sóc independentista, i que milito a Unió. El debat identitari del meu partit mereix un apunt, fins i tot un llibre, però la qüestió en si mateixa mereix una reflexió.
La política actual, al meu entendre, no se situa sobre un únic eix que va de la dreta més llunyana a l'esquerra més efervescent. És una política de dos eixos sobre els quals es vehicula el model social i la voluntat nacional. En una nació privada d'estat com la nostra el debat identitari assumeix un rol que va més enllà del model de país o de societat. I així ha de ser si volem arribar a algun lloc.
Deixant de banda el model social que defensem, siguem comunistes, socialistes, democristians, o liberals hem de sumar esforços i treballar per la llibertat de la nostra nació i del nostre poble. L'independentisme no ha estat mai i no ha de ser un capital de l'esquerra, que durant molts anys va predicar l'internacionalisme més "anacional" sinó que ha de ser el comú denominador que vehiculi les voluntats conjuntes de l'heterogeni Poble Català.
Tots units fem força. Siguem independents, i quan la llibertat sigui la nostra cota política ja ens tirarem els plats pel cap.

2 comentaris:

  1. Home la veritat és que Unió Democràtica no es pot considerar un partit independentista al meu entendre i per tant, és normal que la gent al vincular-te a aquest partit no faci l'associació Jordi-independentista...

    Jo tinc la sensació Jordi, amb tot el respecte, que els Joves d'Unió penseu diferent que "els grans" en alguns temes i això fa que la gent es confongui... Jo mateix per exemple, fins que no m'ho vas explicar en l'anterior post, pensava que estaveu subjectes fer el que us manaven des de dalt.

    ResponElimina
  2. Tens raó. Unió de Joves, fins a dia d'avui, ha defensat l'independència de Catalunya i els Països Catalans. Des d'UDC s'han defensat postulats propers al confederalisme dense deixar de banda ni tancar la porta a altres modulacions del sobiranisme. Malgrat això, tristament, l'Unió històric ha quedat eclipsat per la personalitat del líder actual. Tot i així, només cal revisar les ponències del partit per adonar-se que la política del partit que es ven als mitjans no és la que es vota congrés rere congrés. Almenys, no ho és en tots els aspectes. Salut!

    ResponElimina

Gràcies per comentar!