Entre l’any 7000 i el 6500 abans de Crist, la humanitat va abandonar el nomadisme. Amb la sedentarització, va obrir les portes a la civilització, al comerç, al desenvolupament de la cultura i les arts i les noves societats esdevingueren prósperes i escaparen de l’obscura prehistòria.
Avui, el món global sembla que vol fer marxa enrere i tancar el cercle. La mobilitat s’ha obert com una font inesgotable de sortides de la crisi. Proposem mobilitat laboral, mobilitat universitària, mobilitat d’empreses i de capitals. Sembla que tothom s’ha de moure!, però ningú vol fer el primer pas. La meva generació som conscients d’aquesta realitat. Sabem que competim en un entorn ultrafronterer però no per aquest motiu hem de lliurar-nos incontestablement a aquesta tendència, com nòmades moderns que es veuen abocats a errar pel món a la cerca d’una vida plena, guiats pels corrents de la prosperitat.
Potser una altra generació s’adonarà que l’arrelament a un entorn i una cultura no significa aïllar-se de la globalització i el desenvolupament, com no van morir de gana els nostres avantpassats que van deixar la llança per posar-se a llaurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!