Ahir va fer cinc anys que vam començar a caminar. En una d'aquelles nits que s'ensuma l'estiu fogós entre les reminisecències de la primavera i el fred hivern. Cinc anys i sembla tota una vida i sembla que fos ahir. I ens veiem ara, i mirem enrere, quan porucs, avergonyits i expectants descobríem sentiments i sensacions i empreníem una aventura amb futur incert.
Avui puc afirmar que sóc un afortunat, que estic orgullós que ens tinguem l'un a l'altre, i l'un per l'altre descobrim el que la vida ens té preparat. Estimar-te m'ha ensenyat que a la vida podem tenir ambicions, objectius i reptes, però que el veritable sentit és ser feliç i fer feliç a l'altra gent. Per tots aquests moments, i per tots els que queden per venir: gràcies.
Amb tot, i per molts anys: T'estimo!
Amb tot, i per molts anys: T'estimo!
Sou una parella realment preciosa.
ResponEliminaFelicitats a tots dos!
M'encanteu :)
ALba
Gràcies Alba! ;-) A veure si ens veiem aviat!
ResponEliminaGrans escrits que m'agrada llegir, els teus. Tindré que seguir aquest blog.
ResponEliminaM'agrada. Enhorabona.
Un valencià a l'exili.
Gràcies Natxo! Seràs molt benvingut!
ResponEliminaNo fardis tant, no n'hi ha per tant, no sou tant excepcionals, bé, excepcionals sí, però no pas per aguantar l'un al costat de l'altre durant 5 anys,... deixa que m'ho pensi, poder sí. En tot cas : Always look on the bright side of life.
ResponEliminaFeliç quinqueni!