És cert que sempre hi ha una manera i una altra de veure-ho, però en el fons és el mateix: en Zapatero ha despertat d'un bot del somni psicotròpic en què vivia. El cas és que les presses i els pals de cec sempre juguen amb l'atzar en contra, i les mesures són un cop més inadequades i contraproduents (el que s'ha de fer és incentivar l'ocupació i, de retruc, el consum i no retallar sous a la gent que mai ha cobrat com li tocava o restar poder adquisitiu a qui encara en té). El que salta a la vista és que l'Estat (permeteu-me que m'hi refereixi així ni no com a País) ha fet un cop més el ridícul i ha sigut el cosí de Zumosol Obama qui hagi hagut de treure la son de les orelles al malaurat president Zapatero. Abans ho havia intentat la UE, l'FMI, l'oposició, el seu partit i fins i tot membres del seu govern. Però és ben simple, després de l'ensurt (en grec diu que s'escriu τρόμος) passat, ningú vol que se li foradi la butxaca per culpa d'un senyor que no tenia vocació de governant. Esperem que es tornin a trucar aviat (sort que l'Obama parla castellà!) i convencem entre tots a en Zapatero que ara toca reforma laboral, replantejar-se el tema dels sindicats, deixar estar la compra de vots, i començar a apostar decididament per les noves tecnologies i els sectors estratègics. Amb tot, sort en tenim que el món està globalitzat i els calers fan córrer, que si no, tot seguiria igual. Thanks Mr. President, Yes you could.
Ja m'agradarà veure qui consumirà ara quan , a més, la Generalitat ha anunciat que apujarà 1 punt l'impost de transmissions i també el d'actes jurídics documentats. Pujada d'impostos i baixada de sous: i la recepta de Keynes ?
ResponEliminaFa temps que han canviat Keynes per Stalin...
ResponElimina