Ahir el President Pujol va donar suport a la independència obertament per primer cop. No és un fet trivial, ja que és ben conegut -i sovint criticat- el tarannà dialogant, pactista fins i tot, que ha defensat sempre el President Pujol. Molts creiem ja fa anys, tampoc massa enllà, que Espanya és un carreró sense sortida. Ara la personalitat més notable del darrer quart de segle per a la Història de Catalunya s'ha sumat a nosaltres. O caminem decididament cap a la independència, un camí feixuc i tortuós, o ens resignem a una mort plàcida i lenta. Però en definitiva, la mort.
Els últims anys han estat realment importants per madurar el procés cap a la plena sobirania. En aquest sentit, no ens posarem d'acord si ha estat per inèrcia o ha estat ajudat per la realitat política. M'atreveixo a especular que la debilitat històrica del govern del país, amb el Tripartit, ha fet sortir de l'armari l'ambició homogenitzadora de l'Estat. En definitiva, essent dèbils com érem hem permès que s'atrevissin amb nosaltres, que per primer cop no haguessin de pactar amb Catalunya i, al contrari, consensuessin (PP i PSOE) l'espanyolització de Catalunya. Discretament, però també amb pas ferm. Cal agrair doncs a la debilitat dels governs Tripartit que Catalunya es trobi entre l'espasa i la paret. Ja no hi ha espai per l'entesa: o independència o vassallatge.
Els propers anys poden ser decisius. Una més que probable majoria absoluta del PP (encara que no necessària) portarà a la consumació que el pornogràfic Tribunal Constitucional va començar. Catalunya no només veurà negades totes les seves aspiracions d'entesa i autogovern. Amb el suport legal del marc estatutari que maldestrament vam crear, ens aniran tombant un rere l'altre tots els privilegis que com a nació ens corresponen. Caldrà, llavors, que estiguem tots a l'alçada, fent un pas més com ja vam fer el 10 de Juliol de l'any passat.
Si un partit espanyol -PP- aconsegueix majòria absoluta en les properes generals al Parlament espanyol, i no li cal CiU per governar, CiU no tindrà que negociar i començarà fer pas rere pas en l'única direcció possible. Si necessiten l'ajut de CiU començarà la negociació, la cessió d'una cosa per un altra.
ResponEliminaL'estat espanyol ha mort. Només cal certificar el trespàs.
Simplement vull dir que, si obté majoria absoluta, com tot sembla indicar, ja ens podem calçar: constatarem què espera Espanya de Catalunya. Ara, a ningú li agradaria aquesta situació, ja que ens deixa en molt mala posició per negociar. La pregunta és: negociar serà una opció?
ResponElimina