Girona, 20 de maig de 2011
Hola princesa,
Fa sis anys em vas fer feliç. Ens coneixíem des de feia temps. Vergonyosos, ens costava fins i tot mirar-nos als ulls quan ens trobàvem tots dos sols, a música, a catequesi, pel carrer o quan passaves amb l'autobús. Jo pensava que tu no em feies cas. Tu pensaves que era un antipàtic. Érem dos nens fins i tot encara quan vam començar a sortir junts.
Sempre m'has dit que el que et va fer decidir és que des del primer moment en què et vaig demanar per sortir et vaig dir que t'estimava. Em costa imaginar haver-ho pogut fer d'una altra manera. Perquè, si no t'hagués estimat, t'hauria demanat per sortir? Potser no sabia massa bé què representava però ho tenia clar: t'estimava, i encara t'estimo.
Han passat sis anys des de llavors. Hem crescut junts. Hem viscut cada dia, fos bo o dolent sabent que ens teníem l'un a l'altre. Ens hem fet costat i el temps ha anat passant. Algunes persones que abans hi eren ja no hi són. El món ha canviat però nosaltres seguim com llavors. Ja sé que pot semblar un tòpic que queda molt bé en aquestes ocasions però és així com ho sento, com ho sentim. Si no fos així no estaríem junts. I saps perquè? Perque crec que només podrem estimar d'aquesta manera una vegada. Només ens podrem estimar sincerament l'un a l'altre. El que pugui venir ja serà diferent, una altra història. Estimar-nos així és nostre, és sincer i senzill, íntim i molt bonic. Poder descobrir què és realment estimar al teu costat ha estat un orgull i un privilegi. No se m'acudeix una persona millor al món per descobrir-ho i en dóno gràcies cada dia encara que a vegades ens equivoquem.
Estimar-te m'ha ensenyat que la vida no és d'un mateix. La vida és compartir. Si no haguessis estimat mai m'atreveixo a dir que la vida no hauria tingut sentit.
Gràcies per deixar que t'estimi i per estimar-me tots aquests anys!
Teu,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!