Quan el suposat broker Alessio Rastani va sortir a la BBC esgrimint amb, entre supèrbia i fatxenderia, la fórmula de la gallina dels ous d'or, molts es van indignar. L'endemà mateix es va veure que darrera aquell to fatxenda i posat de dandy de la City londinenca hi havia un farsant. Un simple aficionat amb tanta labia com cara dura i ganes de cridar l'atenció.
Més enllà de l'engany, però, el que és un fet és que moltes coses de les que va dir són certes: si vols fer diners a la borsa, res com una bona recessió. M'explico.
Quan hi ha molta volatilitat (grans salts percentuals de les cotitzacions) pots operar amb productes derivats de manera que compres i vens drets futurs, que poden ser drets de compra (a llarg, guanyes si puja el valor) o de venta (a curt, guanyes si cau la cotització). A grans trets, pots guanyar grans sumes de diners amb poc capital a través d'un sistema d'especulació i préstec sigui quina sigui la situació, de caigudes o de pujades. El que importa és que salti, com més millor.
Dit això molts ja deveu estar pensant en com aquest niu d'especuladors sense cor que són els mercats financers mundials pot estar encara permès. Doncs bé, es poden guanyar molts diners, és cert, però tants com se'n poden perdre. Sapigueu que a la borsa, quan hi guanyes és perquè algú hi perd. En joc hi ha el que hi ha i has d'acceptar el risc de passar de ser un afortunat a córrer pels carrers amb un carro de supermercat, barbut i entrenyinat. No és cap ganga. Jo, almenys, ho veig així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!