Ho sento, però avui no faré vaga. Aniré a classe. Com vaig fer amb les vagues contra el Pla Bolonya i abans a l'institut. Per molts motius. Però us asseguro que no perquè no vulgui una universitat pública de qualitat.
En primer lloc perquè tots vosaltres em pagueu entre 6000€ i 8000€ cada any per anar a la universitat, per anar a classe i ser productiu. No anar a classe em sembla, com a mínim, una manca de consideració.
En segon lloc perquè els estudiants, crec, no hem notat absolutament cap greuge cap a nosaltres. Jo, personalment, no veig com ha canviat la situació a les nostres aules i entendria que hagués empitjorat donada la situació que vivim, de la que no ens fem el càrrec. Abans que nosaltres, els estudiants, s'haurien de queixar els professors associats, els becaris i investigadors, doctorands, personal... I no és un problema de volum de recursos, sinó de distribució (hi ha gent que viu molt bé a la universitat a costa dels altres).
En tercer lloc perquè la vaga, com està plantejada, és un exercici de publicitat de sectors organitzats, minoritaris, violents -física o verbalment-, ideologitzats i interessats. Els mateixos que es manifesten contra Bolonya, s'indignen, acampen, protesten a favor de l'anarquia (com a la vaga general passada) i després passen per ser els més demòcrates.
En quart lloc perquè no combrego amb tapiar entrades, privar de llibertats, tallar carreteres i trens, increpar estudiants, imposar idees i coartar decisions. Ahir l'assemblea de l'UdG, amb gent de fora la universitat per cert, discutia si s'havien de fer piquets informatius o violents. La decisió, per cert, va ser de fer-los violents.