Cerca contraforts...

dijous, 24 de novembre del 2011

Ibra i Efialtes


Gran partit ahir del Barça a San Siro. Més enllà del partit, un tal Zlatan va encarregar-se, a l'estil Mourinho, de carregar-se totes les càmeres a sobre. Ressentiment? Jo diria que no només... 
La setmana passada van tornar a fer per la tele la pel·lícula 300. En aquella història se'ns recorda la gesta d'una colla d'espartans (no crec que només 300) en aturar les hordes perses al Pas de les Termòpiles. En un moment de la pel·lícula apareix un personatge espartà de naixement, geperut i malformat, que escapant de la llei espartana no va ser "descartat" en el moment de néixer. Quan demana al Rei incorporar-se a les files espartanes per fer honor al nom del seu pare, el rei ho descarta. La falange espartana actua com una unitat, l'un protegeix al del costat i així successivament. La malformació que pateix suposaria un flac dèbil pel conjunt. Ressentit, acaba sotmentent-se al suborn de l'exèrcit persa.
No vull que penseu que considero Zlatan Ibrahimovic un malformat. Sí, però, que tot i el seu immens, indiscutible talent no va poder adaptar-se al Barça. El Barça actua, com la falange, com una unitat. Són immensos jugadors que, per separat, no ho deixarien de ser però en cap cas podrien dur a terme el nivell de joc que fan conjuntament. L'Zlatan no ho va entendre i, no per defensar cap honorabilitat més enllà de la seva, va carregar contra tothom: l'equip i l'entrenador. Si el Madrid no el va captar (com els perses a Efialtes) no devia ser per desacord d'un i altre, sinó perquè el Barça segurament va preferir perdre uns 45 milions d'euros a veure com el seu rival incorpora un -altre- fantasma (en tots els sentits) a les seves files.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!