Quan a segon de batxillerat vaig haver de fer el treball de Teoria del Coneixement -coses del Batxillerat Internacional-, poc m'imaginava que aquell tema que vaig escollir, que llavors semblava una utopia en paraules de la professora, avui estaria d'actualitat.
El treball es titulava d'alguna manera semblant a Estudi comparatiu entre la democràcia i l'aristocràcia. Sempre m'havia semblat graciosa la manera com l'aristocràcia havia canviat de sentit per arribar a semblar quelcom fins i tot pejoratiu. En origen, però, l'aristocràcia no només no era un concepte obscur sinó que era admirat per persones com Plató -grec- o Ciceró -romà-. Quan va néixer, l'aristocràcia era el sistema de govern "dels millors" (aristoi en grec). Aquesta forma de govern topava amb l'altre gran sistema de govern d'aleshores: la democràcia, el govern "del poble" (demos, govern "de la multitud" per Plató i "dels més", per Aristòtil). Durant l'edat mitjana, aquest concepte d'aristocràcia es va anar deformant per, curiosament, acabar referit a la vanitosa noblesa. L'ànim de, si m'ho permeteu, cremar les naus de la Revolució Francesa va fer que el terme acabés vilipendiat per l'emergent burgesia, que veia clarament com una mofa que la noblesa s'anomenés a si mateixa com els millors. Avui, qui se'n recorda de l'aristocràcia?
El novembre de 2011 serà per a la història el "mes dels tecnòcrates". Papademos a Grècia i Monti a Itàlia (irònic, no?) s'erigeixen com els tècnics millor capacitats per conduir (governar) Grècia i Itàlia a la sortida de la crisi al marge de les urnes. "És l'hora dels tècnics". Una onada de "democracistes" hi ha reaccionat amb contundència, però el poble i la política que el representa s'ha tornat lenta i ineficient en un món d'immediateses en 140 caràcters.
No per això, i recordo que així vaig concloure aquella monografia, l'aristocràcia i la democràcia han de ser sistemes renyits. És evident que massa sovint no tenim elements per decidir de manera eficient qui està millor preparat per governar i fins i tot hi renunciem per criteris estètics o de simple empatia. Crec, però, que l'actualització de l'aristocràcia és imparable. El poble ha d'escollir lideratges i aquests tenen la responsabilitat de comptar amb els millors gestors. Les urnes seguiran parlant, però la responsabilitat serà més eficient.
La foto del Museu Pergamon de Berlín. Estiu de 2009.
ResponEliminaJusta la fusta!
ResponElimina