La Universitat de
Girona està de celebració. Un 30 de desembre de l’any 1991, el Parlament de
Catalunya aprovava la seva restitució després d’aquell fatídic 1714, quan -per
Decret- Felip V imposava la foscor intel·lectual i cultural també a la nostra
ciutat.
Ahir el President
Mas va participar dels actes de commemoració dels 20 anys de la institució. Havia
de ser una jornada festiva, però va tornar a fer acte de presència la
intolerància, la violència i la radicalitat d’uns quants. La intenció inicial,
que feia dies que corria entre la comunitat universitària i pels Consells
d’Estudiants era protestar –pacíficament- contra les retallades. Hi hagi o no
motius per la protesta, és legítim expressar-se pacíficament. Per desgràcia, i
de manera recurrent aquest curs, l’actitud, lluny de dialogant, ha estat
boicotejar els actes organitzats per la Universitat, com es va produir a l’acte
solemne d’inici de curs quan una cinquantena d’estudiants van irrompre al
rectorat amb una pancarta i, cridant, van boicotejar-ne la celebració. El que
s’ha produït aquesta vegada ha estat un pas més. Les imatges parlen per si
soles. Algú creu que persones encaputxades, que no dubten a encarar-se i
agredir els agents del cordó policial, tenen la mínima intenció de protestar
pacíficament?, amb eslògans com “Mas, a la cambra de gas”... El resultat: 18
ferits, 12 dels quals Mossos d’Esquadra.
El missatge que
volen transmetre és que s’ha agredit als estudiants. És fals. Ells no
representen els estudiants. Els estudiants, a aquesta hora, eren a classe o a
les biblioteques. Potser uns quants s’han sumat a la protesta suposant que
seria pacífica. D’altres hi poden haver tret el cap i han acabat rebent. Els
instigadors, però, són professionals de la brega. Els mateixos que organitzaven
l’ocupació de facultats contra el Pla Bolonya, que increpen els estudiants que
no estem d’acord amb les vagues que convoca el sindicat de torn (avui el
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, per cert) o que omplen els nostres
campus i facultats de pintades amb eslògans contra el capitalisme i contra la
pregonada privatització. Antisistemes, potser, però a
compte del sistema. Aquestes mateixes organitzacions dominen els fons que les
universitats destinen a les agrupacions d’estudiants. Si volguéssim ser
rebuscats podríem dir que, al capdavall, la universitat paga les seves
destrosses. Potser per por, però queden impunes, immunes als reglaments que han
de garantir la pau i la convivència als nostres campus.
No se’n sortiran. Els estudiants som persones pacífiques i comunitàries. No volem ser avaladors dels violents. No ens representen. Som conscients del deure que tenim amb la societat que ens ha permès estudiar i que hem retornar-lo, un dia, com a mestres, metges, advocats, científics o enginyers de profit. N’estem farts d’aquesta actitud, no només dels violents sinó també de la displicència amb què s’actua contra ells. La universitat ha de ser la seu de l’educació, la cultura i la tolerància. Si són estudiants, què hi fan a la universitat?
No se’n sortiran. Els estudiants som persones pacífiques i comunitàries. No volem ser avaladors dels violents. No ens representen. Som conscients del deure que tenim amb la societat que ens ha permès estudiar i que hem retornar-lo, un dia, com a mestres, metges, advocats, científics o enginyers de profit. N’estem farts d’aquesta actitud, no només dels violents sinó també de la displicència amb què s’actua contra ells. La universitat ha de ser la seu de l’educació, la cultura i la tolerància. Si són estudiants, què hi fan a la universitat?
Article publica al Diari de Girona el 18 de desembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!