Cerca contraforts...

dimecres, 29 de febrer del 2012

La clau de la caixa


Els últims mesos ressona una remor de fons amb el Tancament de Caixes. El Tancament de Caixes (1989) va ser la resposta d'empresaris, industrials i comerciants catalans a la pujada d'impostos –que consideraren insostenible- que va imposar el govern espanyol de Francisco Silvela i el seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.  Com a resposta a la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, per a alguns les darreres, el Govern espanyol va decidir una pujada d’impostos sense precedents. L’empresariat català, agrupat sota la Lliga de Defensa Industrial i Comercial, va acordar donar resposta a aquesta pujada d’impostos i a la promesa eternament incomplerta d’estudiar un concert econòmic per a Catalunya deixant de pagar la contribució a l’Estat. La resposta, a Madrid, va ser rebuda amb ferotges atacs que titllaven els catalans d’insolidaris, separatistes i antiespanyols. El Govern de l’estat va acabar dissolent la Lliga de Defensa Industrial i Comercial i el capità general va declarar l'estat de guerra per, així, assimilar la resistència al pagament del tribut amb el delicte de sedició. Els que van persistir en la protesta, van ser detinguts.
Curiós que més d’un segle després seguim amb una situació econòmicament insostenible. Curiós que com aleshores seguim procurant un consens pel Concert econòmic, que la mateixa Lliga ja promovia des del 1898 i que fins i tot havien recolzat les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments i les principals entitats econòmiques, professionals i culturals. Tanmateix, com en aquells temps, seguim essent titllats de garrepes, insolidaris i entomem amb estoïcisme nacional les acusacions d’insolidaritat de tots els punts d’Espanya.
Vivim en un déjà-vu i, com en tantes coses, no aprenem de la història. Podem seguir esperant amb condescendència que Espanya alleugi el nostre ofec econòmic i cultural, però la història va anar per una altra banda i la prova és que 100 anys després seguim a la mateixa cruïlla.

2 comentaris:

Gràcies per comentar!