Cauen quatre volves i, renoi!, ens convertim en un país paralitzat. A Girona, encara no quallava el primer dit de neu ja hem enviat tots els nens d'escoles, instituts i universitat a casa fins demà passat, cancel·lat el transport escolar i tancat amb pany i clau la universitat. Els trens, amb retard i les notícies enceten un monografic més assimilable a una pel·lícula de ciència ficció sobre la fi del món que un butlletí sobre el temps.
A aquest pas, no només suecs, finesos o noruegs (ja que seria demagògia) però sí alemanys, britànics o americans serien analfabets.
El temps és un tema que sempre ens ha obsessionat. A l'ascensor, parlem del temps. Parlem del temps per trencar el gel (mai més ben dit). Les àvies, ens fan callar quan a la televisió posen el temps i l'home del temps, a aquest país, és més institució que el president. Tot plegat, per riure... o per plorar.
Que ens sigui lleu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!