Que l'Autònoma s'ha convertit des de fa anys en un oasi pel moviment estudiantil violent és cosa coneguda, denunciada i àmpliament sabuda per tothom. Des que hi faig vida d'estudiant, des dels temps de les protestes contra el Pla Bolonya, hi he vist violència de tots colors. Aquest mateix blog s'estrenava com a resposta a un assalt a l'oficina que la llavors Caixa Catalunya tenia al campus per part d'un grup d'encaputxats del moviment antibolonya. Era tan immensa la impotència que em va suscitar presenciar aquella acció que em vaig convèncer que la violència i la radicalitat s'havia de contestar amb altres armes: amb protesta, denúncia i informació. Des de llavors, 4 anys més tard i amb centenars d'articles a l'esquena m'adono que no me n'he sortit.
Avui, l'Autònoma vivia una jornada aïllada de vaga. Aïllada perquè era ahir el dia oficial de vaga d'estudiants convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Però a l'Autònoma es va decidir, marcant el seu adjectiu, fer-ne una segona jornada. Ahir ja es va actuar de manera poc tolerant, tallant l'AP7 en hora punta i els Ferrocarrils de la Generalitat. Es van situar barricades als accessos al campus tant per carretera com a l'entrada de l'estació. Parlo de barricades i sé de què parlo. No es tracta d'una broma.
Ja feia dies, però, que el campus s'havia omplert de pintades i murals arreu de les parets, dins i fora les facultats, cridant a la mobilització. Ho vaig denunciar aquí i ho van publicar alguns mitjans. Però avui hi han tornar, i el que era una manera equívoca i poc tolerant de protestar s'ha transformat amb execrable violència.
Avui han tornat a saquejar l'oficina bancària que vaig veure saquejar fa 4 anys. Hi han tornat en nom de la lluita contra el capitalisme. A plena llum del dia. Amb la condescendència que aquesta universitat ens té acostumats. No contents amb això també han fet destrosses a una botigueta de roba que hi ha al mateix campus. Una botiga que, per cert, feia descomptes en un intent de superar la crisi. Treballadors com tu i com jo. En aquest cas, no entenc quina era la consigna dels violents que s'allotgen entre un i altre establiment, oKupant el local de l'antiga perruqueria del Campus.
La condescendència és el que em desespera. Fa menys d'un mes, vaig poder veure una situació insòlita. Tres membres del hòlding sindical SEPC (tema a part, aquest) pintaven un graffitti a plena llum del dia, a la paret de l'establiment de fotocòpies del campus (davant l'oficina bancària saquejada repetidament en nom de la revolució). Un guarda jurat de la universitat, a escassos 20 metres, feia veure que no els veia. Impunitat, amics, és que que hi impera. La connexió en directe que va fer ahir Els Matins a TV3 mostra, de lluny, el mural de què us parlo. El guarda se situava on està el locutor (min 1:02).
No us creieu els que us diguin que els violents són aïllats, que no formen part dels moviments d'estudiants. Hi són a dins. Sindicats i emparats per algunes de les organitzacions que clamen consignes compartides per tots. Però la seva lluita és altra. Va més enllà de la defensa dels estudiants i de la universitat. La seva lluita és plenament ideològica i no dubten en utilitzar l'amenaça i la coerció (us ho puc ben explicar) per aconseguir la seva quota mediàtica.
Amb aquesta denúncia em vaig presentar, ara fa 2 anys, a les eleccions al Claustre de l'UAB. A la meva facultat hi havia dues llistes: l'una d'estudiants com jo, independents, i d'altres de sindicats menors. L'altra era la del grup que empara aquestes accions. Que consti que amb ells hi ha molta gent de bona fe, amb uns ideals compartits o no i que treballen realment i intensament per la universitat pública. Companys de classe, coneguts, amics. Però també n'hi ha dels altres. Ells tenen el control de l'edifici d'estudiants. Ells monopolitzen les subvencions, les assemblees, els recursos que la universitat destina al moviment estudiantil, en gran mesura honrat. I els vam guanyar. Concretament vam guanyar, a la facultat de Biociències, tots els representants. No és veritat que siguin majoria, però fan molta fressa i no tenen miraments ni manies a l'hora de reivindicar l'atenció sobre la seva lluita.
Ja és hora que s'hi posi fi. Cal que la universitat, concretament la UAB, actuï aplicant el reglament disciplinari sobre els estudiants que actuïn de mala fe. Cal que es donin ordres als serveis de seguretat perquè d'una vegada per totes facin la seva feina. Cal que el Govern, la Universitat i tota l'Administració talli en sec les ajudes als grups que signen sense miraments els actes vandàlics. Cal, per últim, que els estudiants de bona fe, que reivindiquem la universitat pública i de qualitat com qualsevol altre, rebutgem i denunciem sense por els violents i els marginem en la radicalitat que prenen com a bandera. Prou violència a la universitat.
Porto anys fent un recull de fotos del que es fa a l'UAB. No he sabut res de ningú expedientat, de cap acció policial o judicial. El Rectorat mai en dóna explicacions. Els estudiants, la gran majoria, no hi dóna suport. Però ningú s'hi atreveix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!