dijous, 13 de setembre del 2012
La prima de risc de la Catalunya independent
El pas històric d’abans
d’ahir s’està dibuixant en una materialització palpable: hem passat de la
retòrica i la lírica al pragmatisme. Hem abandonat el què per abordar sense
matisos el com.
Les dades
econòmiques de la independència són força clares, per molt que hi hagi arguments
propis de garlaires que s’esforcin en fer creure que passant de subsidiar a
emancipar-nos hi podem perdre. Que Catalunya aporta més del que rep ho reconeix
tothom, fins i tot l’Estat espanyol.
dimecres, 12 de setembre del 2012
“Res serà fàcil però tot és possible”
Érem molts. Molts més que a la multitudinària manifestació del 10 de juliol de fa dos anys. Però la xifra no és important. Ara és evident que hi ha el consens social per fer que l'anomenada "Transició Nacional" prengui un rumb ferm: la transició cap a la independència. Les conclusions sobre la manifestació d’ahir són diverses però quedem-nos amb quatre observacions essencials: Catalunya està emocionalment desconnectada d’Espanya. Catalunya aposta per emprendre el camí de la secessió. Aquesta secessió és en positiu, des de la civilitat i la concòrdia. La independència ja no fa por i és transversal en tots els estrats socials, d’edat, d’origen i de cultura que componen la societat catalana. Però el més important: aquest moviment no necessita d’una bèstia de tracció en forma de representació política per tirar endavant.
dimarts, 11 de setembre del 2012
L'11 de setembre
Catalunya no celebra una Diada Nacional des de fa més de tres-cents anys. L'11 de setembre es commemora la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip de Borbó, preludi de l'extensió de l'absolutisme homogeni i centralista als derrotats estats de la Corona d'Aragó. La victòria de Felip V d'Espanya, avantpassat directe de l'actual Rei espanyol i del qual encara en manté l'herència, sobre la resistència a Catalunya va suposar l'inici d'un patíbul de dos-cents noranta-vuit anys. El Decret de Nova Planta, un decret que MAI ha estat formalment abolit per cap govern espanyol malgrat totes les retòriques d'inclusió i pluralitat hagudes i per haver, va tallar arran tot rastre de llibertat i de possibilitat de ser. Simplement havíem de deixar d'existir com a catalans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)