Cerca contraforts...

dimarts, 4 de setembre del 2012

Som bacteris


Segurament, si sentiu la paraula “bacteri” us vindrà al cap la imatge d’un aliment en mal estat. La brutícia o les malalties sovint s’associen immediatament als microorganismes que, en una referència més negativa, anomenem simplement “microbis”. Molts sabeu, però, que els bacteris ens aporten molt més que malalties. Formatges, iogurts, embotits o olives deuen als bacteris la seva elaboració. O no sabíeu que les bombolles del formatge emmental (que no gruyère) es formen pel diòxid de carboni alliberat per colònies bacterianes?
Vegeu, doncs, que els bacteris formen part de la nostra vida quotidiana. El que potser no sabíeu, però, és que són molt més: formen part de nosaltres. 
Al nostre intestí hi habiten unes 500 espècies diferents de bacteris, dels quals només unes poques desenes són perjudicials. Gràcies a ells podem sintetitzar vitamines, absorbir nutrients i aigua o establir una primera barrera de contenció per a possibles patògens. 
Es calcula que al nostre intestí, especialment a l’ili i al còlon, hi habiten cent bilions (europeus, no americans; per a ells serien 100 trilions) de bacteris. O el que és el mateix, 1014 cèl·lules microbianes. No cal parlar de les que tenim a la pell o les dones a les mucoses vaginals, imprescindibles per crear el medi àcid necessari per dur a terme la fecundació! En total s’estima que tenim entre 1 i 3 quilograms de bacteris a dintre nostre. Més sorprenent encara és la dada que tenim només 1013 cèl·lules eucariotes al nostre cos, de manera que hi ha 10 vegades més cèl·lules bacterianes que cèl·lules... humanes? 
Amb tot, el conjunt de microorganismes que viuen al nostre cos, el microbioma, representa una massa similar a la d’òrgans com el fetge o el cervell però fins fa pocs anys no s’ha valorat com una possible diana de tractaments que anirien des d’aconseguir una bona digestió fins a la prevenció de l’obesitat o el propi càncer. 
Els productes probiòtics i prebiòtics ens ajuden a cultivar aquest microbioma. Els primers, són com llavors: microorganismes que podem “sembrar” al nostre intestí per aconseguir efectes beneficiosos o per combatre algunes malalties concretes. Els segons, són com adobs que n’afavoreixen la preservació i proliferació. 
Si a ningú li sorprèn tractar les diferents dolències i malalties amb productes químics com l’ibuprofè o el paracetamol, perquè ens hauria de sorprendre fer-ho amb organismes vius?

Si en voleu saber més, us recomano Gut flora in health and disease, dels Drs. Francisco Guarner i Juan-R Malagelada 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!