Érem molts. Molts més que a la multitudinària manifestació del 10 de juliol de fa dos anys. Però la xifra no és important. Ara és evident que hi ha el consens social per fer que l'anomenada "Transició Nacional" prengui un rumb ferm: la transició cap a la independència. Les conclusions sobre la manifestació d’ahir són diverses però quedem-nos amb quatre observacions essencials: Catalunya està emocionalment desconnectada d’Espanya. Catalunya aposta per emprendre el camí de la secessió. Aquesta secessió és en positiu, des de la civilitat i la concòrdia. La independència ja no fa por i és transversal en tots els estrats socials, d’edat, d’origen i de cultura que componen la societat catalana. Però el més important: aquest moviment no necessita d’una bèstia de tracció en forma de representació política per tirar endavant.
Aquest últim punt és clau. Des d’ahir, si algun representant polític s’atreveix a dir que no hi ha una majoria social clara a favor de la independència i que aquesta amenaça amb la fractura social de Catalunya només pot ser considerat de neci. Anant més enllà, ahir es va posar sobre la taula el taulell amb què es jugarà el futur de la política catalana. El taulell no és un parxís, com fins ara, amb diferents colors i matisos. El taulell és un taulell d’escacs en què s’enfrontaran cara a cara els partidaris de la preservació de la unitat d’Espanya i els partidaris de l’Estat Propi. La societat no deixa lloc a grisos i l’Estat espanyol tampoc. Els partits, o els dirigents dels partits, hauran d'escollir entre posar-se a davant de la ciutadania o obrir-se a ser embestits per l'empenta de la societat.
A la manifestació d’ahir vaig poder copsa de primera mà com persones amb serioses dificultats per parlar català, a primera vista de la despectivament anomenada corona metropolitana de Barcelona, cridaven sense matisos a favor de la independència. Des d’obrers del Baix Llobregat fins a famílies benestants de Sarrià anaven a una passant per gent de tots (absolutament tots) els municipis del nostre país. Hi havia gent desconcertada, segurament perquè l’estrena en això de manifestar-se es produïa en un escenari històric i difícilment repetible. Aquí rau la nostra força i d’aquí sortirà la nostra victòria en aquest camí per, simplement, poder existir.
El camí que s’obre no serà senzill però tot sacrifici, ben explicat, ha de servir per assolir un benestar i un futur creïble. La independència ja no és patrimoni d’arrauxats i la compareixença d’avui del President Mas exemplifica aquest gir: “Res serà fàcil però tot és possible”. El seny, finalment, s’ha fet independentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!