Avui Convergència i Unió dóna el tret de sortida de la cursa per la Generalitat. Aquest any, però, la comtessa no serà la de cada any. Aquest any, aquesta legislatura, serà crucial per la història recent i qui sap si trascendent del nostre país.
L'herència que ens llega el Tripartit és de set anys de mal govern, un mal govern que ha hagut de governar Catalunya amb mal timó i mal navegant durant la tempesta més ofegant que s'ha viscut els darrers temps. La crisi, i la sensació que ningú pot governar la nau, ha deixat el país en una situació de resignació consentida desesperant. El resultat, accidental o buscat, ha sigut un descrèdit en la política que lluny de suposar una regeneració pot resultar en una pèrdua de l'autoconfiança i de l'empenta que altres temps ens van dur a bon port.
De tot el que s'ha dit avui a Sant Benet em quedo amb una frase de l'Artur Mas: "Vull liderar la transició de l'autonomia al dret a decidir". És coneguda per tots la timidesa i tebior que sovint ha entonat Convergència i Unió en la qüestió del debat identitari. També és coneguda àmpliament la meva opinió que el camí de la llibertat és l'únic sender que pot mantenir l'identitat i la prosperitat de Catalunya, el seu benestar i el de la seva gent. És per això que m'engresca pensar que aquest nou cicle que encetarem d'aquí a mig any (qui sap si abans) el liderem Convergència i Unió i que del nostre consens, deteniment i seny des d'una estimació profunda per la nostra nació que ens infonen les nostres ideologies, puguem avançar decididament cap a un pas previ i més necessari que la independència: el dret a decidir. En definitiva, la plena llibertat.
L'herència que ens llega el Tripartit és de set anys de mal govern, un mal govern que ha hagut de governar Catalunya amb mal timó i mal navegant durant la tempesta més ofegant que s'ha viscut els darrers temps. La crisi, i la sensació que ningú pot governar la nau, ha deixat el país en una situació de resignació consentida desesperant. El resultat, accidental o buscat, ha sigut un descrèdit en la política que lluny de suposar una regeneració pot resultar en una pèrdua de l'autoconfiança i de l'empenta que altres temps ens van dur a bon port.
De tot el que s'ha dit avui a Sant Benet em quedo amb una frase de l'Artur Mas: "Vull liderar la transició de l'autonomia al dret a decidir". És coneguda per tots la timidesa i tebior que sovint ha entonat Convergència i Unió en la qüestió del debat identitari. També és coneguda àmpliament la meva opinió que el camí de la llibertat és l'únic sender que pot mantenir l'identitat i la prosperitat de Catalunya, el seu benestar i el de la seva gent. És per això que m'engresca pensar que aquest nou cicle que encetarem d'aquí a mig any (qui sap si abans) el liderem Convergència i Unió i que del nostre consens, deteniment i seny des d'una estimació profunda per la nostra nació que ens infonen les nostres ideologies, puguem avançar decididament cap a un pas previ i més necessari que la independència: el dret a decidir. En definitiva, la plena llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!