Aquesta setmana, el president de la patronal CECOT, Antoni Abad, ha encès els ànims (els que queden per encendre) de molts treballadors quan ha reclamat que s'instauri l'acomiadament lliure.
Actualment, la llei laboral contempla indemnitzacions que van des dels 20 dies per any treballat i un màxim de 12 mensualitats fins als 45 dies per any treballat i un màxim de 42 mensualitats. Això suposa, per un sou mitjà de 1700€ al mes fins a xifres que fàcilment poden arribar a 70.000€. Això és el que pot arribar a costar a una empresa contractar indefinidament un treballador en cas d'estar amb dificultats i tenir necessitat de prescindir-ne.
Un cas proper és el d'un comerç que conec i que, com tots els comerços, han de fer les seves cabrioles per arribar a final de mes. El cas és que tenen una treballadora contractada de fa anys que, oh!, ara ha optat per anar encadenant baixes, permisos i subsidis varis (el seu marit és sindicalista) de manera que no hi poden comptar per treballar però que, d'altra banda, li han de pagar cada més la nòmina (i no és en absolut precària). El cost d'acomiadar-la, però, és inassumible sense posar en perill l'empresa, de manera que han de mantenir estoicament aquesta persona fins que decideixi deixar d'aprofitar-se de la bona voluntat de la mestressa (i us asseguro que no és poca) i de viure dels xollos -si m'ho permeteu- del sistema. L'amenaça d'aquests casos fa que els empresaris s'ho pensin dos cops abans de contractar com Déu mana. I no us penseu que els hi surti a compte! Especialment en el cas de treballadors qualificats o amb una certa experiència no interessa perdre'ls. Trobar-los, formar-los, ensenyar-los i que agafin rodatge costa i molt!
La realitat, però, queda una mica lluny. La contractació temporal a Catalunya és un 20% (Idescat) del total i creix a un 17,3% aquest any, mentre que els contractes indefinits cauen un 4,3%. A la pràctica, però, hi ha un altre tipus de contractació més perversa i és que la majoria de noves contractacions es fan per mitjà de contractes d'obra i servei: és a dir, el contractant demana que el treballador es faci autònom i contracta els seus serveis. Resultat: no ha de pagar la Seguretat Social, no té indemnització per acomiadament i el salari s'escapa de qualsevol tipus de conveni.
Llavors, si realment ningú contracta si no és en precari, entre altres coses perquè contractar indefinidament és un perill en cas que vinguin maldades, perquè no fem desaparèixer d'una vegada aquest cost? Potser si les empreses (i corporacions públiques, ull!) poguessin contractar indefinidament sense estar amenaçats de no poder fer front als finiquitos dels seus empleats reduiríem aquest atur que ens té amb l'aigua al coll.
Per estar més protegits ja s'ha vist el resultat: tenim el doble d'atur que la resta de països europeus i el nostre equilibri cada dia és més precari. Tenir un bon treballador de manera estable és tant beneficiós per l'empresari com pel mateix treballador. No cal l'amenaça d'una sanció per garantir aquesta relació i no és en absolut una bona idea no poder fer fora treballadors ineficients, incomplidors o ganduls perquè al final acaben reben tots. Què hi perdem per intentar-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!