No m'amagaré que el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans no m'és simpàtic. No pel que defensen, que en essència puc compartir sense manies. El que m'indigna, ara que està de moda, és la seva manera de fer.
Ho he escrit en mil ocasions, per protestes aïllades, campanyes, tancades, ocupacions, vagues o boicots diversos. No hi estic d'acord perquè no respecten l'espai públic de la universitat i, per sobre de tot, la llibertat personal dels estudiants, actuant de manera coercitiva -sovint violenta- i embrutint el bon fer de tots els que tenim la sort d'estudiar.
Aquesta tarda l'escena era d'antologia: dos operaris d'una empresa de neteja especialitzada, habituals -tristament- de la Universitat Autònoma de Barcelona, treballaven a la Plaça Cívica netejant una gran pintada contra "les retallades". 20 passos comptats més enllà -us ho asseguro, des del lloc es podia veure treballar els operaris- 4 "activistes" del SEPC, aparentment de primer o segon de carrera, pintaven en plena paret un dels seus eslògans. En aquell moment acabaven de pintar la signatura "SEPC" i, tranquil·lament, discutien sobre com continuar. Insisteixo, amb plena impunitat. Amb una cara-dura i unes galtes al·lucinants.
Però la crítica ja no serà per quatre "nens" a les ordres de tres revolucionaris. La crítica va més enllà: com carai a una entitat subvencionada pels quatre costats se li pot permetre no tan sols malmetre la nostra universitat sinó la insolència de firmar-ho?
NOTA: És curiós, però a la pàgina web del SEPC (http://www.sepc.cat) no hi ha penjat cap de les pintades que fan. La fotografia no és dels fets descrits sinó que és anterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!