Si llegiu de tant el tant el diari o escolteu els telenotícies estic segur que algun cop haureu sentit a parlar del "Banc Dolent". Ens estalviarem la broma de preguntar-nos si, amb els temps que corren, queda algun banc bo i passarem a veure en què consisteix aquesta idea.
Actualment, la banca, té un greu problema. Bé, en té uns quants; però el problema més immediat és el que implica el forat hipotecari. Imaginem el balanç d'un banc (i de qualsevol empresa) com una balança, amb els actius (terrenys, immobles, efectiu, deutes a cobrar...) a una banda i els passius (principalment deutes a pagar) a l'altra.
Actualment, la banca, té un greu problema. Bé, en té uns quants; però el problema més immediat és el que implica el forat hipotecari. Imaginem el balanç d'un banc (i de qualsevol empresa) com una balança, amb els actius (terrenys, immobles, efectiu, deutes a cobrar...) a una banda i els passius (principalment deutes a pagar) a l'altra.
Durant anys, els bancs van concedir hipoteques a tort i a dret, amb uns preus dels pisos molt alts, molt més alts que ara. Eren els temps de la bombolla immobiliària. A més a més, les hipoteques que van concedir sovint excedien el valor del pis (quanta gent no demanava la hipoteca pensant en moblar el pis, comprar un cotxe i anar-se’n de vacances?). La idea era que el preu dels pisos pujaria i que, a males, els clients hipotecats podrien vendre el pis a un preu prou alt per pagar els deutes de la hipoteca.
El sistema comptable, una sèrie de lleis i normes internacionals, no exigeix comptabilitzar els actius (i recordem que els pisos també són actius) a preu de mercat (al preu que en trauríem en cas de vendre-ho en un moment determinat) sinó al preu d’adquisició, el que valien en el moment de comprar-los. Avui, però, tots sabem que els pisos valen fins a un 40% menys del que valien fa només cinc anys. Quin és el problema? La balança.
La balança segueix equilibrada perquè els “actius immobiliaris” (pisos embargats, obres a mig construir, hipoteques de dubtós cobrament etc.) segueixen apuntats als llibres de comptabilitat dels bancs amb el valor original, al preu d’adquisició. Això, però, és una gran mentida perquè hem quedat que tots sabíem que valen molt menys del que valien fa cinc anys. Per mantenir aquest equilibri (una mentida) els bancs opten per no vendre els pisos. Si els venguessin haurien d’apuntar la diferencia entre el valor original del pis i el preu de venda en tant que representarien pèrdues. Aquestes pèrdues, a més, podrien fer trontollar la viabilitat dels propis bancs ja que la balança quedaria desequilibrada. Per reequilibrar la balança, doncs, caldria situar un contrapès en forma d’injeccions de capital. Altrament, els rescats; dit d’una altra manera: els diners de tots plegats.
Dit això, podeu repassar els actors d’aquest relat i formar-vos una opinió sobre culpables i responsables. Es pot veure de moltes maneres i la millor és que cadascú hi reflexioni sense que ni els diaris ni els opinadors us diguin què heu de pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!