L'ostracisme

Sempre he sigut contrari de culpabilitzar la política dels nostres mals. Mentre visquem en democràcia som nosaltres i només nosaltres, els ciutadans, els responsables de qui ens governa, com ho fa i cap a on ens porta.

A Atenes, el bressol de la democràcia, tenien un recurs molt particular per garantir que els seus governants es mantinguessin allunyats de corrupteles i abusos: enviar-los a l’ostracisme.

Un cop l’any es consultava al cens o assemblea (Ecclesia) atenesa si consideraven que algun dels governants de la polis estava acumulant massa poder. Si la meitat de l’assemblea així ho considerava se l’obligava a exiliar-se durant dos anys, temps que consideraven necessari perquè el pes de la seva influència quedés dissolt en el dia a dia polític atenès.

Segueix

a 8:03 0 comentaris

Les pensions i l’Estat Propi

El sistema espanyol de pensions segueix el que s’anomena model de repartiment: a grans trets, el que una generació de treballadors genera (paga en forma de cotització) s’utilitza per pagar els pensionistes contemporanis a ella. D’aquesta manera, els pares paguen la pensió dels avis amb l’esperança que els fills pagaran la seva. El sistema, doncs, es fonamenta en una certa solidaritat intergeneracional. Aquest model funcionaria sense entrebancs si no fos perquè la societat cada cop està més envellida. En altres paraules, en termes relatius cada cop hi ha menys treballadors per cada jubilat que ha de cobrar una pensió. Per simplificar el model tindríem que s’ha d’equilibrar una balança entre el nombre de treballadors actius, multiplicat pel factor que defineix quina fracció del seu salari cotitza i de l’altra el nombre de pensionistes multiplicat per la pensió mitjana. Si la població s’envelleix (cada cop hi ha menys treballadors actius a una banda i més jubilats a l’altra) es poden fer tres coses per tal de mantenir l’equilibri: augmentar les cotitzacions (i baixar la renda disponible dels treballadors), disminuir les pensions (la renda disponible dels pensionistes) o reduir el nombre de pensionistes... No ens alarméssim: no es tractaria de fer cap bestiesa grossa, sinó d’augmentar l’edat de jubilació.

Segueix

a 18:09 2 comentaris

El sou dels polítics

La Presidenta del Parlament avui no ha estat del tot encertada quan ha dit que ara un diputat ras cobra el mateix del que cobrava l’any 2003 i exclamava que “no sabia on anirien a parar”. Amb un país amb un índex de pobresa del, pràcticament, 20% és lògic que un comentari així es percebi com a indecent.

La qüestió que plantejava la Presidenta, però, és un debat més profund i del tot pertinent. Intentem, però, guardar per uns moments la demagògia a la butxaca...

Segueix

a 18:41 0 comentaris

Som bacteris

Segurament, si sentiu la paraula “bacteri” us vindrà al cap la imatge d’un aliment en mal estat. La brutícia o les malalties sovint s’associen immediatament als microorganismes que, en una referència més negativa, anomenem simplement “microbis”. Molts sabeu, però, que els bacteris ens aporten molt més que malalties. Formatges, iogurts, embotits o olives deuen als bacteris la seva elaboració. O no sabíeu que les bombolles del formatge emmental (que no gruyère) es formen pel diòxid de carboni alliberat per colònies bacterianes?

Segueix

a 20:38 0 comentaris