La decisió de l'Ajuntament de Vic ha encès la polèmica aquest any que acabem d'encetar. Hi ha opinions de tota mena i de tots colors i més enllà de les idees personals de cadascú s'ha fet ús de terminologia dogmàtica i sovint fins i tot injusta.
La decisió no ha estat en cap cas una decisió ideològica, com podria motivar una mesura de l'extrema dreta més recalcitrant. Ha estat una decisió pràctica en resposta a una situació insostenible, a una legislació que no per extensa deixa de ser ambigua i a un estat que juga amb piràmides invertides a l'hora de repartir per una banda competències i per l'altra recursos.
La decisió s'allunya decididament dels principis del personalisme comunitari que ideològicament ens guia i més sovint ens hauria de guiar: dels principis d'igualtat entre les persones. Però la disjuntiva es plantejava difícil.
L'Estat, un cop més, fa trampa. D'una banda no deixa empadronar els immigrants sense papers però passa la pilota als ajuntaments. Al seu torn, utilitza el padró municipal com a prova per la regularització. I de regularitzacions no me'n feu parlar: Déu ens en guardi!
Deixeu-me malpensar: algú ha visitat les Canàries recentment? Us heu fixa't que malgrat les notícies han solucionat aquest assumpte de manera misteriosa?
D'altra banda, si neguem el padró als immigrants es veuran privats no de la salut d'urgència però si de l'educació o de les prestacions socials. A més, passen a formar una bossa de ciutadans "invisibles" davant l'administració, fet que n'agreuja la problemàtica i en dificulta la integració.
Així, per una banda tenim un col·lectiu que esdevé desprotegit completament però per altra banda anem engruixint un estat del benestar basat en un equilibri que amenaça amb trencar-se.
Així, per una banda tenim un col·lectiu que esdevé desprotegit completament però per altra banda anem engruixint un estat del benestar basat en un equilibri que amenaça amb trencar-se.
Cal dir prou a la mala política en immigració: hem d'aturar la immigració il·legal. Un bon pas és evitar l'efecte crida de les regularitzacions massives i el desenvolupament de convenis amb els països d'origen no només per organitzar les repatriacions d'ofici sinó desenvolupar en origen alternatives a la migració. Podem pensar que aquesta competència no recau sobre nosaltres però al cap i a la fi sí que en som els últims afectats. Potser d'aquesta manera començaríem a afrontar la immigració irregular, més enllà de com un repte (com ens vol fer creure una part de la política dogmàtica de què alguns fan bandera), com un problema, un greu problema no per la societat d'acollida sinó sobretot pel migrant. Potser així l'Ajuntament de Vic mai hauria hagut de posar sobre la taula aquest problema amb la "drasticitat" a què s'ha vist empès.
Només diré una cosa:
ResponElimina- Deixeu de basar els vostres comentaris en prejudicis, i abans de dir res aneu al barri del remei de Vic, i de seguida veureu la situació DESASTROSA que hi ha en aquell barri. Jo hi vaig estar visquent uns anys, mai he sigut racista, però la situació és desesperant, i realment la inmigració fa viure amb POR a la gent d'aquest barri, i us ho puc ben assegurar. Per tant, abans de parlar i dir tantes tonteries, abans haurieu de veure la situació que realment hi ha, i de seguida compendreu com partits polítics tant nefastos com PxC estan a punt d'entrar a la alcaldia de Vic, ja que la gent s'esforça molt en demostrar l'ho comprensibles i Anti racistes que son, però en canvi la gent del país se'n va del Remei com si l'hi fes fàstic, a més dels vots que rep PxC (dels quals s'incrementen exponencialment amb els anys). La situació a Vic se'ls hi ha escapat de les mans, i la inmigració està portant innumerables problemes a aquesta ciutat, això no és un comentari racista, és la PURA REALITAT, us ho diu una persona que hi ha estat visquent, i ha vist la realitat de la situació. Deixeu de fingir d'una vegada, i mostreu la vostre realitat.
L'estat, sospito, està utilitzant la immigració com als anys 60: intenten diluir Catalunya. Espero que no se'n surti. El bonisme en immigració ha fracassat. Ara cal afrontar el que ens queda amb pragmatisme i aplicant les lleis. Gràcies pel comentari!
Elimina