Onze de Setembre

Esperem que arribi el dia en què avui quedi a la història. Un dia que no haguem de reclamar el que és nostre. Que el que som, ho puguem ser. Sense haver de demanar permís. Un dia, en què la nostra bandera torni a ser la que era fa més de mil anys, sense blaus i sense estrelles. La bandera que deixa de reclamar i que només representa el nostre poble. Esperem que arribi el dia en què tots siguem més lliures i que puguem viure en pau, concòrdia i justícia. Fins que no arribi aquest dia, fins que no siguem lliures, cal seguir lluitant. L'Onze de Setembre no hem de celebrar, hem de recordar.

a 1:19 0 comentaris

Pujol, els Catarres i una reflexió sobre Catalunya

Escolteu el President Pujol i veureu que darrere una cançó plena d'acudits i ironies el President troba el forat per reflexionar sobre Catalunya. Per riure, riure moltíssim, i per pensar!

a 19:06 0 comentaris

Hissada de la senyera de Plaça Catalunya de Girona

a 16:55 0 comentaris

Aquesta és l'Espanya "amiga"?

Ja fa anys que he deixat de pensar en la possibilitat de convertir Espanya. Tot i tenir la convicció de ser independentista des que tinc ús de memòria, en algun moment podia ser creïble -tot i que difícil- que Espanya canviés la seva bel·ligerància cap a Catalunya. Aquests temps han passat a la història.

Els que s'escudaven -alguns encara, falsament, ho pretenen- en la voluntat de regeneració d'Espanya han perdut el seu últim argument: la Constitució.

Segueix

a 11:13 0 comentaris