Cerca contraforts...

dijous, 24 de novembre del 2011

L'economia explicada amb vaques...

Us deixo la traducció d'un correu que circula per internet i que em va passar l'Antoni. Per riure i, perquè no?, per aprendre alguna cosa!


L'economia explicada amb vaques...

Socialisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat t'obliga a donar-n'hi 1 al teu veí que no tenia vaques.

Comunisme:
Tu tens 2 vaques.
L'estat te les treu i et dóna una mica de llet.

Ibra i Efialtes


Gran partit ahir del Barça a San Siro. Més enllà del partit, un tal Zlatan va encarregar-se, a l'estil Mourinho, de carregar-se totes les càmeres a sobre. Ressentiment? Jo diria que no només... 
La setmana passada van tornar a fer per la tele la pel·lícula 300. En aquella història se'ns recorda la gesta d'una colla d'espartans (no crec que només 300) en aturar les hordes perses al Pas de les Termòpiles. En un moment de la pel·lícula apareix un personatge espartà de naixement, geperut i malformat, que escapant de la llei espartana no va ser "descartat" en el moment de néixer. Quan demana al Rei incorporar-se a les files espartanes per fer honor al nom del seu pare, el rei ho descarta. La falange espartana actua com una unitat, l'un protegeix al del costat i així successivament. La malformació que pateix suposaria un flac dèbil pel conjunt. Ressentit, acaba sotmentent-se al suborn de l'exèrcit persa.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Moral hazard


Hi ha dues paraules que ressonen com un eco inacabable en totes les assignatures d'economia que fem. Moral hazard. Risc moral.
Aquesta és una de les causes de la nostra precària situació i la de tots els PI(I)GS -per qui no ho sàpiga, un pig en anglès és un porc-, Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain). Ajudar-nos representa un risc i que ens ajudin, per a nosaltres, un risc moral.
Als economistes els agrada -ens agrada- parlar de coses senzilles amb paraules complicades i altisonants. Així, suposo, ens assegurem que ningú amb intuïció ens prengui la feina. El risc moral no és altra cosa que una situació en la qual un individu, aïllat de la conseqüència de les seves accions, podria canviar el seu comportament que hauria tingut si hagués estat exposat completament a les conseqüències de les seves accions. Ras i curt: donar gat per llebre, dir blanc i fer negre.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Tota la Gàl·lia està ocupada... Tota? No!


"Tota la Gàl·lia està ocupada... Tota? No! Un petit llogarret poblat per irreductibles gals resisteix l'invasor..."
El resultat de les eleccions d'ahir va ser inesperat. Només la darrera enquesta del CEO, vilipendiada per la unanimitat dels mitjans de comunicació i per la majoria dels partits, la va encertar. Catalunya ha deixat de votar amb una referència espanyola en unes eleccions al Congrés.
Si ens fixem en el mapa d'Espanya només Catalunya i Euskadi s'escapen de l'aclaparadora majoria del Partit Popular. Les dues nacions històriques, a part de la espanyola -i Galícia, si s'escau-, es mantenen diferents i singulars i, lluny d'equilibrar les forces, són els partits sobiranistes els que pugen (a Catalunya CiU i ERC -que es manté- i a Euskadi Amaiur apareix i el PNB aguanta sense patir la competència sobiranista abertzale). Aquesta singularitat no és anecdòtica sinó que posa en relleu que els catalans, que abans teníem un vot dual en funció de si es votava al Congrés o al Parlament de Catalunya, ara ja deixem de banda aquest sentiment. Ara veiem en el sobiranisme -o en el catalanisme polític modern- la millor opció per representar els interessos particulars a Madrid. La demanda és clara: Catalunya és diferent i així s'ha de fer sentir al Congrés.