Després d'uns mesos de reflexió en què aquest bloc ha estat desconnectat, he decidit tornar a escriure. La meva voluntat és de canviar alguns dels errors que durant l'etapa anterior vaig cometre i que em van acabar desanimant a l'hora de mantenir la feina constant que exigeix. Veureu que la política perdrà mica en mica el pes que té al núvol d'etiquetes per deixar pas al què realment ha de ser un bloc personal: el que un pensa, el que sent, el que estima i qui s'estima, el que opina, viu i intercanvia amb la vida i les persones, abandonant les consignes i els dogmatismes en què fàcilment podíem caure a vegades. Es tracta de ser sincers i sensibles, sensibles i sincers. Espero no només que us interessi sinó que us inciti a la polèmica, a l'opinió, a l'acord i al desacord perquè d'això es tracta, així és com hauria de ser.
diumenge, 10 d’abril del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
"O independència o rendició"
Ahir el President Pujol va donar suport a la independència obertament per primer cop. No és un fet trivial, ja que és ben conegut -i sovint criticat- el tarannà dialogant, pactista fins i tot, que ha defensat sempre el President Pujol. Molts creiem ja fa anys, tampoc massa enllà, que Espanya és un carreró sense sortida. Ara la personalitat més notable del darrer quart de segle per a la Història de Catalunya s'ha sumat a nosaltres. O caminem decididament cap a la independència, un camí feixuc i tortuós, o ens resignem a una mort plàcida i lenta. Però en definitiva, la mort.
dilluns, 24 de gener del 2011
La universitat que volem?
Sovint insistim des de tots els àmbits a reclamar l’excel·lència a la universitat. L’excel·lència, vull entendre, no és més que el foment de l’esforç i de “la feina ben feta”, com deia l’anunci, per avançar com a societat. Sense pretensió de cap tipus us explicaré una desagradable experiència que he tingut en aquest sentit.
Per motius que no vénen al cas i dels quals em coresponsabilitzo en part, avui, un Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra m’ha negat l’entrada a una sessió de seminari tot i haver-hi més de la meitat de les places buides.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)