Xina i EEUU: un matrimoni de conveniència

Molta gent es meravella de l'espectacular creixement de Xina els darrers anys. És cert que el gegant asiàtic ha encadenat una dècada de creixement desenfrenat (tot i que relativament encara no s'aproxima ni molt menys a les cotes de desenvolupament d'Occident). La realitat, però, és menys admirable.

El creixement Xinès es basa exclusivament en les exportacions. El control del preu del diner -el yuan- per part de l'estat, al marge del mercat, permet que la Xina pugui imposar unes condicions molt favorables -i abusives- per què els països extrangers importin productes xinesos. De tots els importadors el principal soci -si es pot dir així- comercial són els Estats Units.

Els Estats Units, com també altres països occidentals, s'han pogut permetre durant dècades gastar més del que recapten gràcies a anar acumulant deute i en aquest punt la Xina ha estat la gran protagonista. El funcionament és el següent:

Segueix

a 19:12 0 comentaris

Canvi i il·lusió

"Aquest cop sí. Ens n'hem sortit". La victòria és indiscutible: totes les comarques de Catalunya han donat com a guanyadora Convergència i Unió. Aquest cop l'aritmètica és impossible i l'Artur Mas serà el nostre 129è President.

La clau de tot la trobem en dos factors:  per una banda una pèssima gestió d'un govern que mai va poder aconseguir la cohesió que dóna ser el guanyador de les eleccions, amb els escàndols constants, la inoperància davant la crisi, la passivitat davant les patacades que ens han etzibat com a nació des de Madrid i la impossibilitat de transmetre una gestió que, en el millor dels casos, ha passat desapercebuda.

Segueix

a 15:01 0 comentaris

Aturem l'Espoli

a 15:21 0 comentaris

Jo vull que em mercantilitzin!

Enteneu-me: no a mi mateix, sinó que el que vull és que es mercantilitzi la universitat. Dit així sona molt malament. Però si diem que estic a favor que les empreses entrin a la universitat, la cosa canvia. 

Amb l'excusa de la crisi, sembla que ens hem d'empassar que totes les empreses són infernals, que l'empresari és el dimoni que que el capitalisme és poc menys que una secta perversa. Llegia ahir que a Catalunya hi ha 250.000 empreses. Així que o vivim a Les Calderes d'en Pere Botero o algú ens està donant gat per llebre. 

És típic, per desgràcia, a l'Autònoma, trobar pintades i destrosses des brètols de sempre contra la mercantilització de la universitat. Em temo, però, que quan ho relacionen amb la "privatització" de la universitat pública es comencen a equivocar. L'entrada de les empreses a la universitat no és més que una col·laboració. Les empreses asseguren uns recursos extra a la universitat (i en definitiva als estudiants) i a canvi aconsegueixen avantatges a l'hora de trobar talent i a potenciar idees. Qui hi perd aquí? Ningú. Però els de sempre, els que fa 10 anys que estudien una carrera de 4 (amb els diners de tots) i que viuen de les beques que amparen l'art de garlar d'un lloc a l'altre no hi entenen de competitivitat. Un cop més, viuen al Món Feliç.

Si volem que la nostra universitat avanci, que comenci a aparèixer en algun rànquing i que entre tots tirem endavant el país d'una manera de la que puguem estar orgullosos hem d'entendre que tota ajuda és poca i hem d'incentivar a que les empreses, les fortunes i les entitats d'aquest país comencin a veure la universitat com una inversió i no com a temples d'ineficiència.

a 9:44 0 comentaris