La centrifugadora

És tan senzill de veure que no calen massa explicacions. Tot això que l'Estat hauria de pagar i no paga algú ho ha de pagar. Llavors, qui paga els plats (o el beure dels cornuts) és la Generalitat: tots nosaltres, els catalans. Aquesta estafa -o incompliment dels compromisos de despesa, pels fins- va directa al pressupost en forma de dèficit i aquest de deute. Llavors, per acabar-ho d'adobar, els que no paguen, els de la centrifugadora allà a Madrid, ens alliçonen amb què hem de rebaixar el dèficit. Tot plegat per marejar el personal i enganyar una mica més el Món... O a ells mateixos?

a 10:47 0 comentaris

Com vull pagar? (sobre #novullpagar)

Sí, m’afegiré als rius de tinta escrits sobre el #novullpagar. Potser pecant de ser poc original, però em resisteixo a posar sobre el taulell un parell de reflexions que brillen per la seva absència rere les proclames tan poc profundes com contradictòries.

Catalunya està escanyada. No és nou: portem tres-cents anys escanyats. Els peatges, però, desperten en nosaltres la indignació més fervent. Mira que toca la moral haver d’escurar dotze euros i pico de la butxaca cada cop que volem anar des de Girona a la capital del Principat... Tot mentre andalusos, extremenys, murcians, madrilenys, càntabres, gallecs, canaris, bascos, castellans (no me’ls feu dir tots!)... paguen menys que nosaltres. Premi! Un cop més, cornuts i pagant el beure.

Segueix

a 20:02 0 comentaris

A Madrid potser ja ens veuen independents

No hauria de passar desapercebuda la tossuderia del Govern espanyol a les principals tribunes del Món Occidental. Els darrers pressupostos, que sobre el paper compleixen les xifres dictades des de Frankfurt quant a dèficit públic –amb un topall de 5,2% del PIB-, poden semblar una broma de mal gust.

A tall d’exemple podem indignar-nos pel que sembla un balafiament en tota regla d’uns recursos públics que, ens agradi o no, ens gestiona l’executiu des de Madrid. A tall d’anècdota tenim que es destinen més diners a la Casa Reial (8,2 milions d’euros d’assignació directa) que a les Rodalies de Catalunya (escassos 8 milions d’euros) o que es destinen un 70% de la inversió en infraestructures a l’AVE a Galícia i a l’Atlàntic (Euskadi i ramals a Astúries i Cantàbria) mentre que l’Eix Mediterrani –que, recordem, és l’únic realment rendible econòmicament- queda pràcticament congelat, amb l’aturada de les connexions al Port de Barcelona, a la N-II a Girona (quanta gent més s’hi ha de matar per fer-hi quelcom?) i en infraestructures ferroviàries a Catalunya i el País Valencià.

Segueix

a 9:06 0 comentaris

Una reflexió sobre els sindicats

Fem una reflexió sobre els sindicats a Espanya. (Fem la reflexió a nivell espanyol perquè a Catalunya no en tenim, de sindicats).

Els sindicats a Espanya són representants de tots els treballadors. Cada empresa o sector escull en unes eleccions entre diferents associacions sindicals els seus representants. D'aquestes la gran majoria s'agrupen en els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. També hi ha altres sindicats o associacions de treballadors amb més presència en determinats sectors o col·lectius (CGT, sindicats de mestres, de policia...). 

Segueix

a 20:22 0 comentaris